lunes, 1 de agosto de 2011

Casal de verano 2011

Sábado 02/07/2011:
Inicio del Casal 2011

A una setmana de emprendre el viatge cap a terres marroquines, ja estem gairebé apunt per tot el que ens espera.
Hem pogut treballar decidint i inventant el centre d’interès d’aquest any: “els sentits”, programant les activitats, les gimcanes, etc. Alhora hem tingut temps per començar a coneixens en les hores de treball i en les hores de descansos. També hem organitzat festes benèfiques, per recollir beneficis, encara que potser un dels més grans que hem recollit ha sigut el passar-ho bé. I totes aquestes coses ens han anat consolidant com a grup, un grup molt maco per cert, que de ben segur desprendrà energia positiva per tot el casal.
Ara ens queda acabar de preparar els últims detalls, carregar la furgoneta i preparar-nos per marxar.
Preparem-ho tot i preparem-nos també, per continuar el viatge que ja hem iniciat i que intensifiacará la marxa en viu d’aquí poc més d’una setmana.
Fins aviat!


Viernes 15/07/2011:
Viaje en Barco


Barcelona 15 de juliol nos encontramos en el Puerto trini,Antonia,Andrea, Albert, Alejandra y Manel,embarcamos el barco con 2 horAs de retraso,con lo cual llegamos a Tanger a las 12 mediodía del 16,en la aduana nos paran por llevar unas telas q no teníamos notificadas en los papeles para llevar a marruecos ,pero al final de un buen rato nos dejan irnos, cogemos la autopista dirección kenitra,donde paramos a bañarnos un rato y a comer pescado,del puerto buenísimo y fresco ya que escogieras y t lo cocinaban en el momento,después del rato de descanso dirección Meknes a recoger un paquetes para el casal el cual empezamos a circular por nacional cruzando los pueblos y viendo la vida cotidiana de los marroquíes empezamos a sorprender de la forma de vivir diferente que tienen a la nuestra, cuando empieza a anochecer empezamos a subir el atlas donde en ese momento nos encontramos con Ali,su mujer y sus hijas y hacemos el viaje juntos dirección arfoud,ha falta de 80 km,y cerca de llegar al pantano paramos a tomar un te,y ya después d 15h30m llegamos a arfoud,cruzado casi marruecos de punta a punta me doy cuenta que ha sido una experiencia buenísima y unas sensaciones ver la cultura y vida d los marroquíes,la compania la verdad q hizo que el viaje se hiciera corto y agradable,arfoud 18 de julio.

Dilluns  18/07/2011:
Viatge en avio 

Hola a tothom des d’Arfoud !!!!
 Be, aquesta es la veu dels que vam arribar el divendres a la nit amb avio a Nador. Vam arribar perfectament i al final tot va acabar anant sobre rodes, pero si que es cert que el viatge va ser mogudet… L’avio que ens portava de Barcelona a Palma es va retrassar una horeta; tot erem dins i no hi havia manera denleirar-nos… gran problema!!! L’avio que haviem, dagafar de Palma sortia amb un quart dhora de marge. Total, tots convencuts de que sens havia escapat. Al arribar a Palma l’aeroport estava desertic… Mentre escoltavem ultima llamada para el vuelo X i llegiem a la pantalla que ja havia despegat vam correr el que no esta escrit. Al arribar a la porta dembarg vam passar de seguida, ja que (PER SORT!)  l’altre tambe es va retrassar. Aixi que res, vam arribar la nit del divendres a Nador, on ens esperaven per portar-nos amb furgoneta a un hotel on vam fer nit, vem esforzar ven dhora i vam empendre el llarg viatge fins a Arfoud. Vem travesear, dividits en dues furgonetes, unes nou hores de desert –amb un parell de parades tecniques- fins arribar al poble. Un cop aquí ens vem instalar a lhotel i vem fer uns xapuzons a la piscina que ens van anar de luxe… I res, aquí estem, tots contentissims i amb ganes boges de comencar el casal!!!! 
(perdoneu pels accents, apostrofs etc, pero ja se sap! Aquest teclat es difícil de manejar…).

Laura Bada

Dimarts  19/07/2011:
Primer dia del Casal.


Hola a tothom !
El cap de setmana l’hem passat relaxant-nos i disfrutant de lentorn, tot i que hem estat bastant neguitosos ja que les autoritats ens van prohibir realitzar el casal a l’escola que teniem prevista, amb el “motiu” de la forta calor i els pocs espais d’hombra per poder-hi realitzar activitats. Aixa doncs finalment vam aconseguir trobar un altre espai; gracies al Sr. El Habib, propietari de la Kashba que ens va cedir una enorme casa.
Dilluns al mati els voluntaris vam anar a preparar l’espai per a les activitats i el material necessari. Despres tots els que encara no ho havien fet van visitar el poblat, passejant per els carrers de sorra i envoltats per molts nens i tot de mirades de curiosos.
Despres e dinar vam preparar-nos i vam marxar cap al casal passant a buscar els voluntaris autoctons que farien de monitors amb tots nosaltres.
Vam comencar a angoixar-nos quan ja era l’hora i no havia vingut cap nen ni nena… quan estavem a punt de pensar que ja no vindria ningu, vam entendre el que passava; la gent del poblat no canvia la franja horaria, encara que al pais ho fagin. Per questions de comunicacio o comprensio van acabar arribant una hora mes tard al final eren tants i tantes nenes i nens que no s’hi cabia.
Ens vam dividir en grups i vam iniciar el casal, els monitors vam representar el centre d’interes: els sentits; i per grups vam poder fer alguns jocs i comencar a coneixe’ns.

Un dia intens fisica i emocionalment.
Anna Her
Dimarts  19/07/2011:
Dimarts la vista.


El dia ha començat tranquil, amb una excursió a la fàbrica de fòssils, on ens han explica on els troben, com els treballen, i la quantitat de cosetes que fan amb ells, des de decoracions, fins a plats de dutxa passant per piques o taules de disseny…
Tot seguit hem tornat a l’hotel, on hem dinat i ens hem preparat per una tarda molt interessant, avui tocava treballar la vista, aconseguir els ulls pel nostre amic “cap gros” com l’han batejat el grup de petits!!! Hem treballat a partir dels colors, i la màgia de barrejar-los i jugar amb ells, el més maco ha sigut la il·luminació de les cares dels infants a l’hora de crear objectes i murals on els colors es difonien i creaven de nous...
Al tornar a l’hotel hem tingut una estona per recuperar energies i preparar-nos per sopar, hem acabat el dia amb una reunió de rutina, per tal de assegurar un bon funcionament de demà!!! I comentar que està tot controlat!!!
Records plens de colors...  
Anna Her
Dimecres 20/07/2011:
Dimecres el gust


Avui dimecres 20 de juliol el casal ha estat genial i a més a més ha hagut una sorpresa final que l’explicarem en breu. Tots els monitors voluntaris hem notat que els nens ens tenen més confiança i que capten de seguida paraules del nostre idioma, aprofiten el 110% dels medis que tenen per aprendre tot lo possible, gaudeixen moltíssim de qualsevol activitat com pintar un mural, cantar una cançó, jugar...
En acabar el casal, hem tingut la grata sorpresa de trobar-nos als pares i mares juntament amb un grup de músics que ha estat tocant per tothom i hem menjat un típic berenar marroquí de te i pastes (i fruits secs).
Hem marxat del casal amb la furgoneta amb tots nens ens seguien corrent i molt emocionats, tant que ens han fet emocionar a nosaltres.

  
Tant la direcció com els voluntaris demanem si us plau la colaboració amb els donatius per la roba i sabates dels nens marroquins. Recordeu que cada 2 € és un parell de sabates per un nen marroquí.
LA CAIXA    2100-3027-82-22 00351867
Ares i Xavi
Divendres 22/07/2011:
Divendres; gincana dels sentits:
Avui divendres ens hem llebat una mica cansats ja que ahir despres de sopar vam poder gaudir de bona musica al costat de l’hotel entre les dunnes.Desprès d’esmorzar hem anat a classe de Darija (arab marroqui) i ens hem relaxat a la piscina.
Després de dinar, i una mica mès d’hora de lo habitual hem anat cap al casal; avui divendres teniem preparada una activitat especial: gincama.El grup de petits han fet les activitats a part i al seu propi ritme, els mitjans i grans ens hem barrejat i ens ho hem passat d’allò mès bè.Els nens han gaudit molt, sobretot amb les pintures de cara i als jocs amb pilota. Ha passat la tarda molt rapid i hem plegat entre abracades i petons de tots els nens que esperaran impacients (mes del que ja son) tornar el dilluns.Nosaltres seguirem disfrutant, i ara que ve el cap de setmana viatjarem al desert, dilluns tornarem amb les energies encara mes carregades per continuar amb la segona i ùltima setmana de casal. 
Molts petons per tothom, i penseu que si ens telefoneu i no tenim cobertura és perque al mig del desert només hi arriba la connexio amb les estrelles.  

Divendres  29/07/2011:
Final del Casal 2011

El casal de verano ha terminado lleno de emociones. Podemos decir que cada una/o de nosotras/os ha vivido durante estos días una experiencia a nivel personal diferente a la de los demás ya que hemos hecho nuestros los momentos vividos.
A nivel grupal también se ha creado una experiencia común, formada por el conjunto del grupo, única y que creo que nunca olvidaremos. Los momentos difíciles nos han hecho crecer y los fáciles disfrutar.
Ahora volvemos cada una/o  a nuestras casas… es un nuevo proceso en el que seguramente nacerán muchas otras emociones. Nos reuniremos pronto para compartir fotografías, anécdotas,  nuevos momentos y, para aquel que lo desee, unir-se y promover proyectos.
Gracias a todos!!!
Un abrazo, 
Anna. 

Divendres  16/11/2011:
Cuando se cierra una puerta; otra se abre.

Después del final de verano, nos hemos reunido en varias ocasiones, para valoraciones posteriores al casal, difusión, así como también encuentros más informales.
Algunos han seguido e incluso han empezado a crear nuevos proyectos, otros se han llevado una gran experiencia que nunca olvidaran.
Por ahora estamos ya camino del Casal 2012 en el que esperamos que todo vaya incluso mejor. Es momento de enfocar y preparar terreno para todas aquellas niñas y niños y sus familias que ya nos están esperando con los brazos y corazones abiertos.
Envia’ns un correu electrònic a:





martes, 3 de agosto de 2010

Casal d'estiu 2010

Dissabte 24/07/2010

Viatge al Marroc:
Aeroport Barcelona
Aeroport Casablanca
Aeroport Errachidia
Hotel Xaluca

24 de juliol del 2010. Ens trobem a l’aeroport a les 10 per començar l’aventura tots junts. El vol perfecte; fins i tot ens donen de dinar!. Arribem a Casablanca amb una mica de retràs i encara ens trobem amb més retràs de l’avió cap a Errachidia però les ganes i la il·lusió fan que el cansament encara no surti del tot i fins i tot fem unes partides de cartes i una mica de joc de pilota a l’aeroport.  Per fi a les 19:00 ens avisen per anar cap a l’avió. Un bus ens porta cap a la pista d’aterratge i ens trobem amb un mini avió d’hèlices que per fi ens portarà al nostre destí final (quins nervis!). Desprès d’un vol una miqueta mogudet arribem a l’aeroport, baixem per les escales, caminem per la pista i ve un camió allà mateix a portar-nos les maletes que nosaltres mateixos hem hagut d’agafar. Des d’allà ja comencem a veure el magnífic paisatge. Tres cotxes de l’hotel ens venen a buscar, ens repartim i cap a l’hotel Xaluca. Una hora de viatge que comença amb sol i acaba amb la lluna. Passem molts poblats, tres casaments i un munt de persones que passegen per carrers. Ara sí! Arribem a l’hotel!! Ens donen la benvinguda amb música, te i dolços, veiem les súper habitacions, alguns es banyen a la piscina i desprès el sopar. El cansament ens porta de seguida al llit. Demà serà un altre dia dins d’aquesta gran aventura. Fins la pròxima... Maite Fernandez Ferrer.

Diumenge 25/07/2010

Viatge al Marroc:

Segon dia. De moment encara ens hem d’adaptar al clima. El calor és suprema i ens sentim tots com si estiguéssim en un forn. Però no patiu, tenim la solució màgica: la PISCINA!!! En general tots estem arrugats com les panses perquè avui hem estat la major part del temps en remull. Eh, però no us penseu que estiguem mandrejant ni que no tinguem ganes de fer feina, perquè sí que n’hi ha, però no podem avançar perquè el material està en camí.
Després d’estar una mica en remull, ens hem dividit pels grups de treball, hem acabat de preparar els balls que seran la presentació de demà davant dels nens i finalment ens hem organitzat la setmana mirant les activitats que farem.
La gana ja estava feta després de tant ballar i, evidentment, hem dinat. Sopa, amanides, pasta, cus-cusi tot barrejat amb espècies d’aquí.
Com diu la dita, “tot bon catalanet després de menjar té fred”, així que no ens ho hem pensat dues vegades i hem anat a fer la migdiada.
A les 18h ens hem trobat tots a recepció per anar al poble. Semblàvem una llauna de sardines ja que estvàvem tots dins d’una sola furgoneta. 20 persones en una furgoneta, imagineu quina calor!! Vaja, els riures no han faltat.
Una vegada al poble, hem estat el centre d’atenció. Tothom mirava com venia la gent d’ITRAN, aquí tant conegut, i de seguida uns nois molt simpàtics ens han acompanyat a veure el poble amb ells. Hi ha qui ha aprofitat per comprar algun detallet i d’altres que buscaven, desesperats, aigua freda. Hem vist el mercat i hem passejat fins que s’han fet gairebé les vuit del vespre.
La gana tornava a estar feta (ens posarem com uns tuixons) i després de sopar hem pogut viure dos casaments típics d’aquí. Dones amb vestits molt elegants, amb colors molt llempants, hem ballat amb ells i hem anat a dormir.
Abans, però, hem donat la benvinguda als nostres companys que baixaven amb la furgoneta, altrament dit “motxilleros” (Òscar, Núria, Trini, Edu i Martín).
 Vinga, bona nit Assadihks!! (Amics) Clareta i Clara.


Furgoneta
Reunio
Balls

Dilluns 26/07/2010


Viatge al Marroc:

RIIIIING!
Avui ens ha tocat matinar una mica mes perquè començàvem les classes de Darija. 
Hem esmorzat tots junts com cada dia sense faltar el que comença a ser el plat bàsic del viatge, la sindria! Amb les panxes plenes hem assistit a la nostra primera classe de Darija amb un professor de l'escola on fem el casal, I'brahim.

L'home, amb les millors intencions del mon, ha donat per suposat que sabiem llegir àrab, llengua que encara no acabem de dominar. Al final de la classe ja érem capaços descriure na, ne, ni, non, nuu, son, si, sa... En fi, seguim amb el dia.
Comença la feina de veritat. Aquesta tarda comença el casal i encara queden moltes coses per enllestir. Descarreguem la furgo, remenem material i ens posem mans a la obra fins l'hora de dinar, amb una visita previa a la piscina.
El dinar avui ha estat diferent! Ens han servit pa amb tomàquet i formatge que tot i la forta olor estava molt bo. Després duna amanida de pebrot i...sindria, marxem cap al casal de nou amb les nostres furgos. Després de 20 minuts per fer-nos els turbants arribem a l'escola, on un munt de nens ens esperaven saltant i cridant. I apa, a l'aventura! Comença el caos. S'aixeca sorra. Es posa a ploure, els nens no saben on van, tothom corre. No ens entenem amb els nens. Nens per tot arreu. Donam aigua si us plau. Sem cau el turbant... Entre d'altres. Però tot i això, els nens son una passada. Son molt agraïts i s'han cruspit el berenar en dos minuts. 
Abans de tornar a l'hotel fem una parada a un poblat a prop dErfoud on ens reben molt hospitalàriament a casa duna família del poblat.
Tornem a l'hotel, ens dutxem, sopem...sindria., i fem la reunió d'avaluació del dia. Tot i que ha estat una mica caòtic, estem contents i il·lusionats amb el casal. Ja tenim ganes que sigui demà.
Podriem acabar aqui l'explicació del dia si una grup d'il·luminats companys nostres no haguessin pertorbat el nostre descans amb una broma que ens va tenir desperts fins ben entrada la matinada.
El Marc ens fa fora, això es tot per avui,
Marta i Ali.
Casal
Jugant
Nens dels poblats
Rebuda a la casa

Dimarts 27/07/2010

Viatge al Marroc:
Avui ens hem llevat amb la son i el cansanci a sobre; ahir va ser un dia esgotador. Després de la classe de Darija,  que avui ha anat millor; ens hem repartit la feina i mentre uns es quedaven a l'hotel refent les activitats del grup de grans, els altres han marxat al casal a endreçar el material i a Erfoud a comprar aigües, aqui a l'hotel son excessivament cares i no ens podem refiar de l'aigua de l'aixeta.
Hem dinat i hem fet una altra de les nostres, cada vegada mes necessàries, migdiades. Després, i amb les presses perquè ja feiem tard hem marxat al casal. Avui els nens estaven molt mes ben organitzats i nosaltres també aixi que  hem començat les activitats; hem fet els balls de presentació; i en el cas de grans (el grup on jo soc) han fet la disfressa de la seva tribu, després  els nens han berenat i han fet jocs al pati fins que el cel ha començat a amenaçar tempesta i hem marxat corrents cap a les classes, el casal ha acabat abans d'hora perquè si es posava a ploure molt fort hauriem de tornar els nens a casa en cotxe i se'ns faria molt tard aixi que a les 19h hem plegat i cap a l'hotel.
Una vegada arribats a l'hotel ha començat la tempesta de sorra que ha durat tota la nit, era espectacular veure tota aquella ventada aixecant sorra, ens hem adormit amb aquesta escena i demà serà un altre dia, esperem que mes assolellat!
Eli
Disfresses
Ball petits
Ball mitjans
Ball petits

Dimecres 28/07/2010


Viatge al Marroc: 

28 de juliol del 2010, la nostra aventura continua... avui, ens hem despertat amb un sol esplèndid i com cada dia després d'haver esmorzat, hem anat a la classe de darija. Allà hem après noves expressions molt difícils de pronunciar pero alhora molt utils. Cap a les 12 del migdia hem decidit agafar la furgoneta i, aixi, anar en busca de noves visites. Primer hem anat a la fàbrica de fòssils on ens han explicat la feina que s'hi duu a terme. De cami a Erfoud ens hem desviat cap un poblat on es feia el mercat de la setmana. Aquest el fan enmig d'una gran esplanada envoltada de molts camions descarregant fruita i  entre d'altres enormes síndries delicioses!!!!
Finalment, hem tornat a l'hotel i després de dinar ens hem preparat per marxar cap al casal. Quan hem acabat de fer els tallers a l'aula i de berenar a l'aire lliure, el cel s'ha posat en contra nostre. Cada grup estàvem jugant a diferents jocs quan de sobte ha començat una tempesta que ens ha obligat a anar corrent a les aules on hem hagut d'improvisar balls i activitats. Quan s'ha fet l'hora de marxar la tempesta ha empitjorat i amb les nostres furgonetes hem hagut d'anar repartint els nens pels diferents poblats.
Al arribar a l'hotel hem sopat, hem fet la reunio diària i després ha arribat l'Alami amb la seva família. Com podeu veure tot segueix perfecte, fins aviat :)
Jocs al pati abans de la turmenta
Berenar
Poblat on deixaven els nens

Dijous 29/07/2010
Viatge al Marroc: 
Avui ha estat un mati diferent. Despres de les classes de Darija, a vingut el Tallab, el propietari de l'hotel on ens allotjem i ens ha explicat la seva historia, el qual ha arribat a construir aquest oasis i altres tot partint d'uns inicis humils.
Despres, hem tingut un mati bastant gos...Ens hem dedicat a prendre el solet a les hamaques de la piscina mentre esperavem l'hora de dinar. Pero, per anar obrint boca, els de l'hotel ens han portat una pizzeta que alguns s'han menjat dins de la mateixa piscina. Aixo es un luxe!
El dinar avui ha estat acompanyat per una mica de vinet marroqui (cortesia de l'hotel) i ha acabat cantant felicitats a la Marta, que avui era el seu sant!
Despres de recuperar forces fent la migdiada hem anat al casal, on la pluja ens ha concedit una treba, pero els espais de l'exterior encara mostraven simptomes de la pluja del dia anterior...Cada dia l'organitzacio es mes bona i els nens i nenes ens entenen millor (o aixo ens pensem...). Se'ls veu molt contents i es fantastic veure'ls somriure cada instant! Agraim moltissim la col.laboracio de 4 nois d'Erfoud que ens venen a ajudar cada dia i a mes a mes de monitors, tambe fan de traductors! Avui ha estat el primer dia que hem pogut fer el casal fins l'hora prevista (19,30). Per aixo, estavem esgotats i despres d'una bona dutxa hem anat a sopar. Semblava que acabariem adormint-nos sobre els bonics plats de ceramica de l'hotel, pero...despres de la reunio de monitors, ha vingut una boda a la discoteca de l'hotel i ens hem animat fins a desgastar la pista de ball, amb cansons com la Macarena, la Bomba o el Paquito Chocolatero.
Despres de suar de valent, alguns han acabat a la piscina amb roba...i finalment, un dia increible per recordar en aquest meravellos paradis!
Fins dema!
Nuria G. i Edu.
PD:  a la reunio ens han preguntat si trobem a faltar alguna cosa per tal de fer mes agradable la nostra estancia a l'hotel.
 Resposta del grup: moltes gracies, no ens falta de res, estem molt be; pero troem a faltar els papes i mames.
Explicacions d'en Tayeb
Piscina 
Mitjans a classe
Grans
Petits disfressats 

Divendres 30/07/2010

Viatge al Marroc: 

Com cada dia, ens sona el despertador a les 9. Qui mes qui menys fa una mica el ronso i baixa a esmorzar p.r agafar energies. Aleshores anem a classe de darisha i aprenem com dir als nens de quin color son les coses, que facin una fila, etc.Aleshores anem fins a l’escola on fem el casal per a enllestir les proves de la gimkana que faran els nens a la tarda. Ens repartim els grups, les proves, posem a lloc el material... i de tornada cap a l’hotel. Allà dinem apressadament i fem una curta –pero molt necessària- migdiada. A l’hora d’anar al casal, un petit imprevist: Una furgoneta te la roda punxada. Cap problema, comprovem que l’altra furgoneta pot encabir les persones que facin falta, que aquí no hi ha policia de trànsit. Un cop a l’escola els nens canten l’himne marroquí, com sempre. Fan goig tots en fila i tranquils –per ben poca estona, però-. Les proves de la gimkana van des de ballar en grup fins a pintar-se la cara, jugar a futbol-xines, colorejar un mural, etc.Un cop acabada la gimkana –amb nens i monitors esgotats- es berena i es fa un repartiment de roba pels nens.De tornada cap a l’hotel altre cop, a sopar, caviar-se i de festa.Les dones van a ballar les danses d’aqui i els homes a prendre algo. Un dia intens, esgotador, pero tambe molt profitos, Bona nit. 
Pau Sampietro  
 Disculpeu pero avui no penjem fotos perque marxem al desert i no tenim temps (Marc P)

Dissabte 31/07/2010

Viatge al Marroc: 

Bon dia. ja tornem a ser aqui, preparats per comencar una nova setmana de Casal.
Avui us explicarem el cap de setmana que hem passat al desert.
El dissabte vam esmorzar ben dhora i vam sortir amb els 4x4,  semblava que anessim a fer una expedicio perque anavem en sis cotxes, el viatge era llarg i caluros pero sens va fer curt perque anavem parant sovint per fer fotos i mirar els paissatges, ens feiem un fart de riure  comunicantnos pels walkitalkies. Sens dubte un trajecte ple daventures perque un dels cotxes es va quedar encallat en una duna i vam haver dempenyel tots alhora per continuar.
Vam aturarnos a un campament nomada enmig del no res, on ens van convidar a te. Mes endavant tambe vam veure un pastor de camells donant de beure al seu ramat. Vam dinar sota lombra dunes palmeres dun oasis, una migdiadeta i tocava tornar a agafar els cotxes, cadascun conduia per un cami diferent.
A mitja tarda vam anar a refrescarnos i a prendre el sol a la piscina dun hotel i  quan el sol ja va comencar a afluixar vam tornar a pujar  als cotxes per anar a trobar el camell que ens portarien on passariem la nit. Un cop dalt dels camells, vam comecar a avancar entre les dunes mentre el sol sanava ponent; vam baixar dels camells per poderla contemplar millor.
Al arribar a les haimes vam comencar a sopar. Els guies dels camells van desenfundar els seus tambors i ens van tenir entretinguts una estona; alguns fins i tot van animarse a ballar. Amb tot aixo ens vam trobar un gatet mig mort de gana i ens va fer tanta pena que lhem adoptat.
No gaire mes tard, vam anar a estirarnos enmig de la sorra per mirar les estrelles; hi havia un cel precios. Vam veure sortir la lluna i de tant en tant veiem passar alguna estrella fugac. Estirat mirant amunt, te nadones de limensitat de lespai que ens envolta.
Vam dormir poc, alguns dins les haimes, alguns a la sorra i a les sis ja estavem tots preparats per veure sortir el sol. Abans que fes massa calor vam tornar a agafar els camells cap als cotxes, que ens van portar cap a esmorzar.
El mati del diumenge vam anar a visitar el mercat de Rissani, un mercat tipic daqui, amb una gran diversitat de botigues, productes i olors; alla la gent exerceix el seu ofici (sabater, ferreter, carnisser, fuster, modista...) a la vista del public.
Al sortir del mercat vam anar a dinar a una pizzeria marroqui, i hem de dir que hi faltava el pernil dolc, per fi vam poder tornar al nostre hotel per dutxarnos i poder dormir una estona.
A la nit, la mar i lOscar ens van preparar una sorpresa; una entrega de premis Miss i Mr. per tots els monitors. Vam desfilar i ballar amb les bandes i cap a dormir.
Mar Ferrer i Nuria Cuesta.
Nois
Grup
Noies
Dinar
Excursio amb camells
Oasis om vam dormir
Sunrise
4x4


Dilluns 02/07/2010
Viatge al Marroc: 
Bon diaaaa familiaaaaaaaaa!!!
Avui despres de esmorzar hem anat a un poblat a prop d'Arfoud per tal de visitarlo i repartir roba pels nens i nenes.
La gent es barallava per uns mitjons. Va ser molt impactant el que vam veure.
Quan vam arribar a l'hotel vam anar de cap al menjador perque estavem morts de set i de gana i haviem d'agafar energies pel
casal i donar-ho tot amb els nens [jejejejeje]
[Ens partim perque semblem idiotes escribint amb aquest teclat]
El Casal de la tarda va anar molt be ja que ens entenem cada cop mes amb els nens. Despres de berenar cada grup va fer una
activitat molt peculiar d'aqui que consisteix en que durant uns cinc minuts tots els nens recullen pedres del pati apilant-les a
un raco per mantenir la madrasa [escola] neta.
Per fi vam conseguir fer el ball del bugui-bugui tots els grups junts deu minuts abans d'acabar el Casal.
Despres d'acomiadar-nos dels nens vam tornar cap a l'hotel a dutxar-nos, omplir la panxotaaaaaaa i la majoria van anar a dormir
ja que el cansament es va acumulant.
PD: perdoneu els accents, entre d'altres pero aquest teclat es una bojeria.
PD2: petons per a tots. d'aqui poc ens tornem a veure!!!!!!!!!
PD3: ho sentim pero avui no tenim fotos, el nostre fotograf ha marxat de viatge.
Alicia [la que tira la crema per sobre l'ordinador] i Oscar!
Dimarts 03/07/2010

Viatge al Marroc:

Ja som aqui de nou per informar-vos,
Avui tres de nosaltres (Mar, Edu i Nuria) s'han llevat d'hora i han marxat cap a Erfoud a peu, una excursioneta  per baixar la sindria que sempre va be; la resta no hem tingut forces per llevar-nos i hem anat a classe de Darisha com cada mati, dijous hi ha "examen" i encara no en tenim ni idea!
Per la tarda, cap al casal, no hem tin,gut cap incidencia i els nens s'ho han passat d'allo mes be fent relleus,fabricant la l'instrument de la seva tribu o decorant la disfressa.
Despres del casal alguns de nosaltres han fet un partidet de futbol a l'hotel, ITRAN contra XALUCA, i han acabat de suar per despres donar-se una merescuda dutxa.
Quan hem acabat de sopar l'Anna i l'Antonia ens tenien una altra sorpresa preparada, a la sala de disco han vingut  uns nois del Marroc que tocaven els tambors i ens han muntat una bona festa, fins i tot l'Antonia ens ha convidat a cerveses a tots!
Hem ballat i hem fet festa fins la una i a dormir que cal agafar forces per dema, ens queden molt poquets dies  aqui i, tot i que us enyorem, no tenim cap ganes d'acabar!
Eli



martes, 11 de agosto de 2009

Casal de verano 2009

Este espacio, que estuvo activo y completo durante el verano del 2009 para las familias de los voluntarios, ha sido reconstruido y resumido con el fin de mostrar públicamente las actividades en general, que se realizaron en el casal 2009. Gracias.
Sábado 01/08/2009

Llegada a Erfoud:

sabah-hel-heir!! ( buenos dias )
El viaje hasta Erfoud es largo. Es por ello que siempre solemos aprovechar para visitar algún lugar del Atlas que destaca por su exuberancia, y contrasta con las zonas más desérticas de Marruecos.
También paramos en algún poblado, en ocasiones semiabandonados, a pie de nuestra ruta. Paseamos por sus calles, con sus casas hechas de pared de adobe que les protege de las altas temperaturas que se alcanzan en verano.
Llegados a Erfoud, fiesta preparada en el hotel. Gran acogida por parte de los que serán nuestros anfitriones durante toda nuestra estancia y como no, foto de todos los integrantes del voluntariado.

Domingo  02/08/2009
Primer domingo :
salam-alaikum (La paz sea con vosotros)
Después de la llegada, el tiempo se ha destinado básicament en la distribución del material del casal para ubicarlo en las respectivas escuelas, una en Erfoud y otra en un pueblo de las proximidades. 
Domingo por la tarde se aprovechó para preparar los disfraces y preparar la primera actuación para los niños.




Lunes 03/08/2009

Primer domingo (2) en Erfoud :
Trabajamos en equipo. Los dos casales, uno en Erfoud y otro en Bussian, están ya listos para comenzar. Por tanto este domingo ha servido para ultimar detalles, como por ejemplo, ensayar el show de dar la bienvenida a los niños. Este hecho marcará la salida del proyecto. El grupo que está trabajando en la sede de la asociación ya ha acabado de organizar la ropa y está a la espera que llegue Abderrahim con la furgoneta llena del material que hemos traido desde España. 
No todo ha sido trabajo. Hemos dado una vuelta por los alrededores de Erfoud con unos carros tirados por caballos. Es sorprendente descubrir como viven con muy pocos recursos




Martes 04/08/2009

Presentación del Casal :
Buenos dias
Ya hemos empezado el curso de Árabe y comenzamos a utilizar las primeras expresiones en esta lengua tan difí­cil y complicada para nosotros. Tenemos también en marcha los dos Casals, uno en Erfoud (zona más urbana) y el otro en Buziane (zona rural de mucha pobreza).
Los niños y niñas del casal ya tienen su camiseta, gorra y zapatos nuevos. Aunque la tarde fué un poco caótica, los niños disfrutaron y se lo pasaron en grande, tanto con el show que les habí­amos preparado como por las actividades y juegos que realizamos. Los niños estaban entusiasmados, y nos sorprendieron con su permanente alegría, su orden y disciplina y su impresionante motivación.
Hubieron momentos de mucha emotividad, como cuando los niños nos recibieron, en uno de los Casals, con calurosos aplausos o cuando los í­bamos viendo llegar al Casal de Buziane descalzos y arapientos, con heridas infectadas en piernas y brazos, o cuando los veí­amos devorar con ansias la merienda que les dimos (un bollo y un vaso de leche).
A algunos se les perforava el alma al ver tantos y tantos niños que quedaron fuera del casal, suplicando que les dejáramos entrar, porque ya no podí­amos acoger a más niños, sintiéndonos desbordados ante tanta necesidad. Tenemos finalmente 108 niños/as en el Casal de Erfoud y 109 niños/as en el de Buziane estando ya al lí­mite de nuestra capacidad de atención y gestión.
Esperamos que poco a poco todo vaya cogiendo su normalidad y tambien nosotros nos vayamos situando y asumiendo con calma esta realidadad.

Pero la verdad es que estamos todos entusiasmados con nuestra tarea, solo falta que miréis las fotos.
Slama (Adiós)!.
Hasta Mañana










Miércoles 05/08/2009

2 do día del Casal :
Bueno, parece que todo va cogiendo el ritmo de la normalidad y el caos del primer dú­a ya ha quedado atrás. Ayer en los Casals todo transcurrió a un ritmo tranquilo y ordenado pero, eso si, con mucha alegrí­a y entusiasmo por parte de todos.
Los niños/as disfrutaron haciendo pelotas malabares, con las que luego practicaron, gorros de payasos y de mosaicos y juegos diversos. También empezaron las actividades deportivas, futbol, básquet, pichi. Son niños/as tremendamente agradecidos que disfrutan con todo lo que les proponemos. Nos sorprende a todos los voluntarios su capacidad de atención y lo tranquilos y concentrados que pueden llegar a estar realizando las actividades en las clases con las condiciones de calor sofocante con las que estamos. Nada que ver con la apatí­a o falta de motivación de la mayoría de niños/as de Barcelona. Es un regalo poder trabajar con estos niños.

Antes de ir al casal todos los monitores nos protegemos bien la cabeza con un pañuelo que nos resguarda del sol y a la vez de posibles parás¡tos.

Vamos avanzando en nuestras clases de Árabe y ya empezamos a intercambiar las primeras palabras con los niños/as y la gente del poblado.

Por la noche, al llegar al hotel, baño en la piscina, cena también en la piscina, reunión de valoración y celebración del aniversario de Maria, una de las voluntarias. Fiesta sorpresa con una inmensa tarta de aniversario, regalos y música. 

Hasta pronto.










Jueves 06/08/2009

Pintamos un mural :
Cuarto dí­a de casal y no paramos! Sin embargo, antes de explicaros el día de hoy queremos explicaros la gran experiencia que tuvimos ayer por la noche. Sólo las mujeres  fueron invitadas a participar a una fiesta típica marroquí­ en la que sólo las mujeres participan. Estas mujeres están apadrinadas por la asociación, sin recursos pero con gran alegrí­a que nos consiguieron transmitir con su música y baile. Después de más de 2 horas de baile, les dimos a cada una de ellas un lote de comida con arroz, trigo y otros ingredientes básicos para la alimentación de ellas y sus familias.
Hoy hemos amanecido con el ya habitual curso de Árabe. Poco a poco, progresamos. A las 11 hemos tenido una visita especial, ha venido el alcalde de Erfoud a quien le hemos presentado todos los proyectos que lleva a cabo la asociación además de pedirle un mayor compromiso en la promoción de la educación de la mujer.
Ya por la tarde, en el casal con los niños, hemos hecho un mural en una de las paredes de la escuela con la inestimable colaboración de los niños/as. Además han pintado  máscaras y figuras con plastilina.... todo creatividad! Esta noche ya no hay show, .... estamos cansados....  Hasta mañana!!!












Sábado  08/08/2009

Fin de la primera semana del Casal :

Hemos terminado la primera semana del casal con un balance muy positivo, ayer los niños disfrutaron disfrazandose y haciendo chancas. El día transcurrió sin complicaciones.
Hoy partimos hacia Risani a visitar el gran zoco (mercado) y una cashba (una especie de poblado donde todas las puertas comunican, parecido a un laberinto).
Por la tarde nos dirijiremos a Merzouga, a las dunas del desierto, donde tenemos previsto hacer un paseo en camello, ver la puesta de sol, y dormir en las "haimas" (las tiendas que usan los tuaregh del desierto).
hasta pronto.

Lunes  09/08/2009

Fin de semana en el desierto :

El sábado por la mañana marchamos de Erfoud dirección a Rissani. Esta es una ciudad a unos 25km con un mercado muy grande en el que aprovechamos para realizar algunas compras. Los maestros del regateo consiguieron buenos precios y hay que reconocer su  mérito porque entrar en una tienda y comprar algo supone más de 30 minutos! después de Rissani, nos dirijimos hacia el desierto, hacia las dunas. Con 4x4 llegamos hasta las haimas que nos tení­an preparadas para pasar la noche, una especie de tiendas pero con luz y colchones de verdad!
Nos propusimos andar un poco por el desierto y subir hasta la duna más alta, ejercicio nada fácil atendiendo que andar por la arena requiere de un cierto esfuerzo..cuando de repente empezó a soplar un aire fuerte, muy fuerte, que acabó resultando ser una tormenta de arena!!! Corriendo sin mirar atrás volvimos al campamento y por suerte nadie resultó herido pero fue realmente sorprendre y emocionante!
El domingo, despues de dormir en las haimas, hicimos un pequeñoo paseo con camellos. Divertido especialmente es el momeno en que el animal estira las piernas traseras para levantarse!! Como veis, un fin de semana muy completo por el desierto!
El domingo por la tarde, de vuelta otra vez a Erfoud, se disputó un gran partido de futbol: el equipo local contra una selección de jugadores de Itran...el resultado: 3-1 a favor de los locales. A pesar del resultado, fue muy divertido y destacable el equipo de "animadoras" que desde las gradas gritaban a sus jugadores.
Como veis, todos estamos bien y disfrutando muchí­simo de esta experiencia en Marruecos. Seguiremos informando!! 












Martes  10/08/2009

Lunes 10 :

Hola
Ayer lunes por la mañana un grupo de voluntarios estuvo repartiendo ropa y calzado a los niños del casal y a un grupo de 30 mujeres de uno de los poblados mas pobres de la zona. La mayorí­a de estas mujeres son viudas o separadas, analfabetas y con muy escasos o nulos recursos económicos que se ven obligadas a sobrevivir de la ayuda humanitaria.

Hemos tenido una fantástica sorpresa para comer. Un grupo de nuestros voluntarios, nos han preparado una fantástica ensalada a la española y una magnífica paella para todos nosotros y también para todo el personal del hotel!. Es decir una paella para 120 personas!!. Oh!!!!!!!!!!!! Que delicia!. Aunque la comida que nos ofrecen está buení­sima y es muy abundante, no sabeis como añoramos también poder saborear nuestros platos favoritos que aquí­ no hay costumbre de realizar (pasta, tortilla de patatas, pan con tomate, etc.)

Por la tarde continuamos con la normalidad en las actividades del casal. Ayer los niños/as confeccionaron disfraces sobre personajes del circo (payasos, magos, animales) y se lo pasaron en grande. Disfrutaron también de la merienda que les ofrecemos cada dí­a, el vaso de leche y un bollo y después realizaron diversas actividades deportivas.

Por la noche, después de cenar, nos dirigimos a un local donde repartimos 50 lotes con alimentos básicos (10 kg. de harina, aceite, arroz, cuscus, azúcar y te) a otro grupo de 50 mujeres también muy pobres.










Miércoles  11/08/2009

Espectaculo de teatro  :

Ayer por la mañana algunos grupos fueron a visitar a las familias de algunos niños del casal. Toda una experiencia de hospitalidad y generosidad por parte de ellos.
Por la tarde seguimos con la normalidad del casal pero con un regalo especial para los niños: una asociación local dedicada al teatro y al circo infantil vino a relizar un espectáculo para los niños/as. Impresionante la alegria y la ilusión con la que ellos lo vivieron. Nosotros también disfrutamos muchísimo.
Estamos ya en la recta final y con los preparativos de la fiesta de mañana, el último dia del casal.
Por lo demas, "hamdunla" ( todo bien)
Esto es todo. Fin del casal.
Nos vemos en España.